|
FESTES LOCALS TRADICIONALS:
Festa Major: 1 de setembre
Destaquem d'aquesta festa la tradició dels fanalets que recorda els
anys en què abans de la construcció de la nova estació en la ubicació
actual, el tren parava davant del baixador que hi havia a la sortida
del túnel anomenat la Foradada. Per la Festa Major, molts invitats
arribaven al poble, entre els quals cal destacar els músics que venien
per fer el Gran Ball de Festa Major; per aquest motiu la gent del
poble els anava a esperar amb els fanalets perquè l'estació estava
lluny del centre del poble. Els músics aprofitaven per tocar mentre
es dirigien al nucli urbà. Amb els anys, el costum esdevingué tradició
i, avui, s'ha incorporat com acte inicial de la Festa Major.
Una de les altres tradicions del dia 1 de setembre, festivitat de
Sant Llop, és l'entrega d'un panet beneït per protegir-nos de "mal
de coll i esquinència"
Festa dels Sants Patrons: primer dilluns després de Pasqua (també
dit Dilluns de Pasqüetes).
La festa dels Sants Patrons té el seu origen en el vot de poble que
van fer els parroquians de Vallcàrquera l'any 1812, en plena Guerra
del Francès. Els parroquians van prometre solemnement que si Santa
Maria, Santa Anna i Sant Rafael els salvaven de la fam que s'havia
produït per la falta de fruits després de més de deu anys de pedregades
els servarien devoció per sempre mes a honra i glòria de tan especials
patrons oint missa i abstenint-se de treballar el dia de la festivitat
de cada any. Per aquest motiu, cada Dilluns de Pasqüetes, es pugen
en processó els Sants des de l'Església de Sant Rafel de Figaró fins
a la l'església de Sant Pere de Vallcàrquera, on s'hi celebra un ofici;
a la tarda es baixen en processó amb l'acompanyament dels trabucaires.
Durant tota la diada es van cantant els Goigs de Santa Anna i Sant
Rafel.
Festa del Pi: primer diumenge després de Pasqua.
La Festa del Pi té el seu origen en antiquíssims rituals pagans de
fertilitat i de culte a la naturalesa. Durant la festa, els homes
de la població van al matí a tallar un pi que transporten fins a la
població; al arribar es produeix un repic de campanes i tota la població
surt a rebre'l. Posteriorment es planta amb la col·laboració de la
gent. Cap al tard, tots plegats cremen el pi.
Festa Major del santuari de Puiggraciós: segon diumenge de setembre,
després de la Mare de Déu.
La Festa Major de Puiggraciós ja es feia l'any 1733, en recordatori
de la victòria contra els turcs davant de Viena de l'any 1686 i, possiblement,
de la consagració del propi santuari el 3 de setembre de 1711.
Aplec del santuari de Puiggraciós: 25 de març.
L'aplec del Puiggraciós ja es feia abans de la construcció del santuari
l'any 1711 en remembrança de la troballa de la Mare de Déu. L'aplec
fou fundat per les set masies de la vall de l'antiga parròquia Montmany
(Ca n'Oliveres, el Prat, la Rovira, l'Ullà, Can Miquel, Can Badia
i Can Boget), les quals s'haurien compromès a fer i repartir un pa
a cadascun dels assistents a la diada. En qualsevol cas, avui l'aplec
del Puiggraciós reuneix gent vinguda dels diferents pobles de la seva
rodalia.
ALTRES FESTIVITATS:
Festa del C/ Verge de Montserrat: celebrada pels
voltants del dia de la Mare de Déu de Montserrat a l'esmentat
carrer.
Diada Nacional de Catalunya: 11 de setembre, missa
i esmorzar popular a la Cuspinera.
Sant Jordi: 23 d'abril, celebració dels Jocs
Florals |